cultoemedia

 

cultormedia> cultoemediacultoemediacultoemediacultoemedia
 


RAMON MILÀ I LA CREACIÓ ARTÍSTICA PER SUPERAR L'HORROR CONCENTRACIONARI

La Shoah i, per extensió, la deportació i l'extermini, han estat uns esdeveniments que han colpit col·lectiva i individualment l'Europa del segle XX. Per als deportats, aquesta experiència traumàtica va suposar un punt d'inflexió a la seva vida fins a convertir-se en un element que definia la pròpia existència. Un cas d'interiorització d'aquest fenomen alhora que incentiu per a la creació artística, vertadera catarsi personal, és la del republicà espanyol Ramon Milà. Nascut a Barcelona l'11 de novembre de 1922, fill d'una professora de costura i d'un reboster. Esclatada la guerra civil, sense poder combatre per l'edat, col·labora en la Defensa Passiva de Barcelona. Davant la imminent entrada de les tropes franquistes a Barcelona, s'exilia a França, a través de Le Perthus, i és internat al camp d'Argelès-sur-Mer. Passat un mes i mig, s'enquadra en una companyia de treballadors estrangers destacada a la zona del Loire. El juny de 1940, fugint de l'embranzida militar nazi, es refugia a la ciutat d'Angoulême (Charente-Maritime) on s'afegeix a un nombrós contingent de famílies espanyoles que hi residien. Aquest grup va ser deportat al KL Mauthausen, on van arribar el 24 d'agost de 1940. Pocs després va ser enviat al kommando de Gusen. A partir de 1943 va ser enquadrat en un grup de treball format per adolescents espanyols, el kommando Poschacher. Poc abans de la fi de la guerra, fou requalificat com a treballador civil.
Un cop alliberat, retorna a França i s'instal·la a París on comença a treballar com a figurinista, retolador i decorador d'aparadors en uns magatzems. Aquesta feina creativa la simultaneja amb la producció artística en diferents tècniques (aiguaforts, sanguines, carbonet, gravat, pintura, collage i diapositives).
De ben aviat vinculat amb associacions d'antics deportats, va esdevenir il·lustrador de tota mena de materials que aquestes entitats produïen (cartells, brochures , calendaris, pamflets).
A més del compromís en difondre l'horror concentracionari per evitar que mai més es repetís, l'expressió artística li va permetre alliberar tots els records que el turmentaven i descompensaven el seu equilibri emocional. La representació de l'horror dels camps: la mort, els suïcidis, la desesperació, la gana, el fred, la xemeneia del crematori... li van permetre, un cop interioritzada la seva història de vida, projectar-la en forma de creació artística, de manera esquemàtica, descarnada, amb la senzillesa de l'essencial per transmetre un missatge: plus jamais ça.

Sílvia Saiz i Ernest Gallart
     
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
     
 
 
 
 
     
 
 
 
 
 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
cultoemedia